No cal
que el vent bufi amb estrèpit
per saber
la força del sentiment
ni que al mar hi hagi maror
perquè les ones
escurcin qualsevol distància.
Un tros de paper d'estrassa
amb arrugues ben estirades,
una ploma de colom blanca,
la tinta que com una deu
es vessa pels racons de l'ànima
i el silenci que guarda la paraula.
Amb això n'hi ha prou!
El sentiment, suau
com una tendra carícia creix
com la delicada herba que neix verda
com el sospir del salze
que de la seva tristesa plora
cristalls transparents,
com el tènue aleteig de la papallona
quan
de la més bella de les roses s'enamora.
Així,
Subtil en l'aire que ens envolta,
a la voluta d'un somni que inunda
s'atura en un petit instant
la força del sentiment.
