 |
Pintura de Leopoldo García Ramón |
La tarda avança al ritme de música
que acompanya els passos
i guia amb els seus sons càlids
la dansa de les formes.
El cor escolta el pols de la vida:
els sospirs de les fulles quan el vent xiula,
les merles amb les seves veus agudes tracen
transparents vies,
els cants dels ocells en els senders
que cap a la muntanya dibuixen les seves
primes línies,
el perfum i color de les flors que brollen
de sol i desig com generoses sorpreses ...
Un vaixell travessa les blaves aigües
amb la seva blancor intensa
seguint camins nous
que es dissolen
per aprofundir-se en noves experiències.
Sons, veus, crits esquincen la fràgil
brisa al costat del silenci ...
Cadències, harmonies belles
alegren i embolcallen
les invisibles ales del temps
en la tarda que ja declina.
--------------------------------------------------------------------
La tarde avanza al ritmo de música
que acompaña los pasos
y guía con sus sonidos cálidos
la danza de las formas.
El corazón escucha el pulso de la vida:
los suspiros de las hojas cuando el viento silba,
los mirlos con sus voces agudas trazan
transparentes vías,
los cantos de los pájaros en los senderos
que hacia la montaña dibujan
sus delgadas líneas,
el perfume y color de las flores que brotan
de sol y deseo como generosas sorpresas ...
Un barco atraviesa las azules aguas
con su blancura intensa
siguiendo caminos nuevos
que se disuelven
para profundizar en nuevas experiencias.
Sonidos, voces, gritos rasgan la frágil
brisa al lado del silencio ...
Cadencias, armonías bellas
alegran y envuelven
las invisibles alas del tiempo
en la tarde que ya declina.
Inés Encuentra
