Continuant amb la dura temàtica que hem endagat
per tal de torejar aquesta crisi que ens embarga,
gastar poc i estirar molt el nostre pansit pressupost,
avui intarem fer una truita de patates sense ou ni patates.
Curiós, però possible.
Necessitem:
-Un parell de taronjes, d´aquestes que fa temps que tenim
al rebost i més que taronjes sembles pilotes de tenis,
perquè estan tan granadetes ja que si les llencem
al terre boten.
-Farina, de la més barata
-Oli de girasol (el d´oliva és molt més car)
-Una mica de bicarbonat
-Un pessic de safrà
-Aigua de la font més propera
(És important anar a la nostra font habitual tot cantant:
La fadrina va a la font a buscar un cantiret d'aigua,
refilant com un ocell i saltant com una daina. la, la, la...)
-Sal, també barateta.
Posem l´aigua de la font a escalfar.
Pelem les taronjes i aprofitem el blanc de sota la pell,
el farem servir a tall de patates,
l´anem tallant i l´escaldem un parell o tres de cops
per treure-li l´amargor.
Fem una massa d´aigua, farina, una mica de bicarbonat
per donar-li volum i afegim un pessiguet de safrà, a fí
de que ens agafi una mica de color d´ou.
A la paella fiquem l´oli de girasol i quan estigui ben calentet
afegim les peles blanques de la taronja,
quan daurin afegim el succedani d´ou que hem fet,
la gallina ens ho agraïrà molt, descansarà una mica de
l´explotació a que la sotmetem, recordeu la cançó
mentre fem feina:
LA GALLINA HA DIT QUE PROU, VISCA LA REVOLUCIÓ!!
Voltejem, deixem daurar i Au, companys!!!
Si no ens agrada o pensem que no és el mateix recordeu
els soldats a la batalla de l´Ebre, a les glorioses serres
de Cavalls i de Pàndols, ells la menjaven i no es
queixaven pas tant com nosaltres, no eren tant
primmirats.
També podem, depèn del gust, afegir-li seba,
recordeu que ha d´estar grillada i granadeta,
que li surtin branquillons.
Antoni el cantautor més arruïnat,
retallat i garrratibat de tota Catalunya
