Cada dia, recreem la paraula, la petita i humil matèria amb
la que creem vida a cada moment. Admirem el seu cos lleuger, el
seu vol subtil i precís, el seu tacte exquisit i eficaç, que penetra
en les arrels més profundes i dialoga amb l'experiència passada
en un moment, sense que ens adonem de totes les capes
que s'obren al nostre voltant ...
Utilitzem la paraula amb cura, amb prudència i respecte.
Dialoguem en silenci amb les nostres paraules i intencions,
amb la nostra història i records.
Sabem que la paraula penetra en les aigües adormides en el
silenci, que la seva llum, el seu foc, la seva espurna brillant pot
omplir-nos de goig i d'estímul. Ens guia, és l'obertura als camins
nous o repetits -segons la expresem a diferents nivells, contextos,
paisatges.
