A sotracs embranzits
i cops de rampell
és com anirem construint
la indeterminació propera.
Bastint amb algoritmes milicians
un nou presagi de futur,
un paradigma nou,
no pas equidistant
però si revolucionari.
La suor d´antigues celles
ens haurà
de servir d´esperó,
caldrà recordar-la
constantment.
No haurem pas de cedir ni un sol àtom
d´allò que és nostre
a aquells que ens volen anorreats
i a la indigent intempèrie.
Proclamem de manera definitiva
la revolució global de les coses,
allà arribarem fent servir
com a viarany, i de manera
optimitzada, els angles
perspectius que ens ofereix
la lluita.
Una lluita que no ha de ser eterna!
Antoni Garcia Iranzo 4 de juliol 2021 20:53
