Llibertat vivia al Barri Substantiu, a un petit i còmode apartament
d´Urbo-vortoj, la ciutat on les paraules habiten però no s´eviten.
El seu somrís era fet a còpia de petits desitjos i retalls de futur.
Enamorava de bell antuvi.
Tenia uns ulls enormes, saludables, acolorits i vigorosos.
La seva bellesa era descomunal.
El sol fet de veure-la transmetia energia, impressionava, de fet totes
les paraules veïnes se´n delien per saludar-la cada dia i sentir, notar
frec a frec la seva esma, a la porteria, al forn de pa, allà on fos.
Se´n sentien prou ufanes de ser amigues seves.
Però aquells dies Llibertat jeia confosa, un pèl atordida,
no entenia res.
De tant en tant comentava aquest neguit seu amb Democràcia
i Convivència, dues de les seves companyes més properes
i preuades.
Elles també tenien darrerament unes sensacions una mica
angunioses.
Els humans pels quals treballaven estaven darrerament massa
eixalabrats i feien servir les paraules d´una manera força dolosa,
les utilitzaven com a mitjà per aconseguir altres finalitats que no
tenien res a veure amb el seu significat original.
Les prostituien.
Llibertat havia treballat de valent, ella i totes ses companyes
es mereixien quelcom més digne.
A l´endemà de La Gran Revetlla dels Significats, Llibertat babejava
migdiadant en front del televisor, havia descansat molt poc la nit
anterior.
En un lleugeríssim obrir d´ulls, va poder entreveure al programa
d´entretaula que estaven emetent en aquells moments l´agre
imatge d´uns èssers del sector polític humà més feixistoide
xisclant,esbojarrats, amb una follia fora-mida:
-Llibertat, llibertat, llibertat o comunisme!
Aquell encisador rostre, aquella eclosió impressionant de bellesa
i harmonia de cop i volta, enfurismat, es va enlletgir per la
indignació.
A l´endemà, a l´assemblea de paraules, Llibertat va apel·lar
ardentment a revoltar-se contra els humans mitjançant
una vaga general de paraules i acepcions.
Antoni Garcia Iranzo 24 de juny 2021 16: 49
https://www.amazon.com/POEMARI-INCONCRET.../dp/8412000986
