El carrer de la Cera i la Rumba Catalana

 

Diuen que el nom del carrer la Cera prové dels rius de cera formats per les nombroses espelmes col·locades davant la verge d'aquest carrer, per protegir-se de la pesta.

Diuen també que els temps difícils són perfectes per a l'art. Sense Guerra Civil no hauria pintat El Guernica. Potser la Renaixença no hagués estat tan gloriosa si la cultura catalana no s'hagués reprimit amb tanta cruesa. I no obstant això, avui formen part de la nostra identitat cultural. Es pot dir el mateix de la rumba catalana. Aquest gènere musical va néixer de la pobresa i la marginalitat, en una època en què tot estava prohibit, el franquisme.

La rumba catalana és un gènere musical que fusiona la rumba flamenca amb influències de la música cubana i el rock and roll. La figura més recordada de la rumba catalana és Peret. Encara que es digui que és el pare del lgènere, hi ha milers de teories sobre el veritable origen de la rumba catalana. El col·lectiu gitano de Barcelona assegura que va sorgir al carrer de la Cera en els quaranta, de la mà d'un gitano sobrenomenat El Orelles, que amenitzava les festes del (aleshores) Barri Xinès.

Una altra teoria destacada assenyala a El Toqui, que amenitzava els casaments gitanes tocant la guitarra d'una forma particular. Hi ha qui apunta que el ritme primigeni el va posar Joan González, conegut com El Polla i germà del Pescaílla, un dels grans del gènere. Va ser durant una actuació a la taverna flamenca El toll de la Platja amb un mariner sud-americà que l'acompanyava amb el bongo. Tots dos van improvisar el ritme primigeni de la rumba al què el mateix Pescaílla afegiria el seu toc personal.

Per descomptat, Peret també està entre els possibles candidats a la paternitat de la rumba. En aquella època vivia al Portal de Barcelona i es va interessar pel ritme dels germans González. Freqüentava la sala de festes Rialto, on ballava mambo vestit de rocker; li va afegir el rock dels seixanta donant pas al so que el portaria a la fama.

Encara que el carrer de la Cera sigui l'escenari principal en el qual es va desenvolupar la rumba catalana, cap dels seus possibles pares va néixer aquí. El Pescaílla (que es casaria amb Lola Flores) i El Polla provenien d'una família gitana de Gràcia i Peret, de Mataró. El veritable nom d'aquest era Pere Pubill i Calaf i seria ell qui trauria a la rumba de la marginació per convertir-la en un èxit.

Inés Encuentra