Al tornar del concert,
la casa em rep amb un impossible silenci i el ressò
dels batecs del rock.
Diluïda en un mar d'angoixes,
envoltada d'ulls frenètics,
he sentit el frec d'altres pells,
la suor de totes les solituds,
la tensió dels cossos
portats pel ritme,
el fum que ens desdibuixava,
la densitat de la música,
els colors, les llums.
Ressonen encara les paraules
"el futur és vostre" (i ens ho vam creure),
"és temps de canvi"
(i ens ho repetíem, altius i incrèduls).
Ara a casa, tan sols l'eco del silenci,
mentre ressona encara al meu cap
un impossible rock.
Marsvellos Inés Encuentra.
ResponEliminaTot el meu afecta manoly naranjo