--No valc ja per res… !!!!
Ploriconava la mare de noranta-tres anys
aquells dies tèrbols, transitius i angoixants.
--No puc fer res, sóc com una andròmina vella,
dono massa feina. Ja no valc per res!!
--Mare, Si que vals, vals per fer-me feliç! - Li vaig
contestar jo, amb els ulls mig ennuegats!
Un automàtic somriure va redibuixar el seu rostre
i la llum que espetegà dels seus ancians ulls,
encara ara són far i lluerna.
I ho continuaran sent
Antoni Garcia Iranzo 1 de juliol 2021
https://www.amazon.com/POEMARI-INCONCRET.../dp/8412000986