Ja no valc per res

 

   --No valc ja per res… !!!!

Ploriconava la mare de noranta-tres anys 

aquells dies tèrbols, transitius i angoixants.

   --No puc fer res, sóc com una andròmina vella,

      dono massa feina. Ja no valc per res!!

   --Mare, Si que vals, vals per fer-me feliç! - Li vaig

     contestar jo, amb els ulls mig ennuegats!

Un automàtic somriure va redibuixar el seu rostre 

i la llum que espetegà dels seus ancians ulls, 

encara ara són far i lluerna.

I ho continuaran sent

Antoni Garcia Iranzo 1 de juliol 2021

https://www.amazon.com/POEMARI-INCONCRET.../dp/8412000986