AMB VEU DE MAR

 

M' agrada veure des de la platja com la lluna

s'ofega darrere la marea,

com el dia s'obre a batzegades entre els núvols

carregats d'aigua

i el sol com sol·lícit amant va despullant una a

una les estrelles.

És la còpula de la luxúria, un sentiment de

plenitud que brolla com renovació

d'un altre matí que encara manté intacta

l'esperança.

M'agrada que a la boca em quedi el gust de la

sal i la torni assedegada,

que els meus ulls intentin veure més enllà de

la reixa que guarda el misteri de la vida

i aprengui a negar la realitat d'un indiferent

horitzó;

que les meves mans encara que ho sàpiguen

impossible, intentin omplir-me les butxaques de

mar i amb paciència comptin les infinites hores

que guarda la sorra.

M'agrada que el meu demà neixi de la subversió

dels sentits,

mirar el petit veler i pensar que és el vaixell del

pirata ple de tresors.

Vull aquest mar que tot ho dóna 

per anegar-me de poesia!

Com em cal saber que tot acaba i comença 

quan tu viatger de les ones

t'acostes i m'acarones.

Inés Encuentra

Pintura: Juan Antonio Martín

(Dona mirant el mar)