MARIA DE MAGDALA

Segles abans Maria Magdalena

s´havia proclamat dona,

i ho era:

lliure i magnífica!!

Generosa, digne, suficient.

prestigiosa, solidària, incòlume.

Els èssers la beneplacitaren,

l´aplaudiren amb vehemència,

un regalim constant de joia

regava els carrers

i els refrescava

durant el dia i durant la nit.

Pintura de Joan Fernàndez

Era dona amb carisma, orgull,

i templança.

Era ferma, humil i tossuda

com els segles.

Era dona!!!

Fins que algú va voler dir just tot el contrari

i deixà mal escrit el nom

de Maria de Magdala per la història,

la indigna, pecadora, emeretriu.

Car no calien dones empoderades i lliures

sinò dones a les quals poder perdonar.

Heus ací ja una de les grans post-veritats

de la història.

Antoni Garcia Iranzo

Poemari Inconcret

Editorial Comte d´Aure 2019

NO HI HAVIA PAS MÓN!

 

    Semblava que no hi hagués món quan s´estimaven,

s´estimaven amb nuesa,

no pas amb ferocitat com els amants d´Estellés,

ni tremolava València,

ni la terra, ni res de res.

    S´estimaven amb delit però amb pulcritud,

a cada segon, a cada mínim instant

de l´univers

i semblava que no hi havia món.

    No hi havien big-bangs, ni cataclismes, ni escarafalls,

només hi havia silenci, un silenci no pas cru,

i semblava que no hi havia món.

  L´estimat amic Ronko recitant el meu poema a l´ auditori d´Alcàsser

    No hi havia gemecs, ni cridòria,

ni joves cossos retorçant-se,

ni tan sols lleugers sospirs,

tan sols hi havia subtils amanyacs

i semblava que no hi havia món.

    Era un amor serè,

no hi havia vent, només calma,

no com és la calma a la mar,

sinó com és la calma al cel estelat.

    No hi havia món....

i no l´havia perquè

potser ja no tocava que l´haguès.

Antoni Garcia Iranzo 

(antonigarcia69@yahoo.com)

Poemari Inconcret

Editorial Comte d´Aure 2019

AGULLES D´ESTENDRE LA ROBA

 

   A les teulades,

tot ple de cordills,

al costat de les antenes,

on bufava el fí i exacte oratge

que ens petonejava les galtes,

i ens les encenia,

amb un lleuger toc galià potser,

allà, allà hi eres tu,

bonica i generosa com sempre,

subtil, preuada, eficient.

Un xic emborronada potser

per l´atzarós missatge

de l´aire que ens prenia

l´ànima.

Però amb aquell esperit arrampellat

que tant em regirava

i em duia sempre per

camins de desitjos inaturables.

Allà hi eres tu,

bàsicament perfecte,

cruelment sublim

i jo simplement,

et desitjava a tu,

al teu alè,

i a la teva esma.

Antoni Garcia Iranzo

-Poemari Inconcret-

Editorial Comte D´Aure 2019