Segles abans Maria Magdalena
s´havia proclamat dona,
i ho era:
lliure i magnífica!!
Generosa, digne, suficient.
prestigiosa, solidària, incòlume.
Els èssers la beneplacitaren,
l´aplaudiren amb vehemència,
un regalim constant de joia
regava els carrers
i els refrescava
durant el dia i durant la nit.
 |
Pintura de Joan Fernàndez |
Era dona amb carisma, orgull,
i templança.
Era ferma, humil i tossuda
com els segles.
Era dona!!!
Fins que algú va voler dir just tot el contrari
i deixà mal escrit el nom
de Maria de Magdala per la història,
la indigna, pecadora, emeretriu.
Car no calien dones empoderades i lliures
sinò dones a les quals poder perdonar.
Heus ací ja una de les grans post-veritats
de la història.
Poemari Inconcret
Editorial Comte d´Aure 2019
M'agrada molt aquest poema.
ResponEliminaEl "Poemari inconcret" és boníssim.
moltes gràcies!!!
EliminaPor encima de todo, todos seres humanos, todos nos debemos comportar como tales, y no puede haber un trato diferente (menos aún, discriminatorio) bajo ningún supuesto.
ResponEliminaPero la realidad nos muestra otra cara, y debemos combatirla. De esta manera, por ejemplo.
completamente de acuerdo!
ResponElimina