L´home busca la paui no la troba.Travessa muntanyes i planes,eleva el seu vol solcant espais,creua mars immensosi la pau no hi és.
La cerca en el silenci de la nit.en la quietud dels camps,en el perfum de les flors,en el cant de les aus,en el murmuri de l'aigua
i allà tampoc hi ha la pau.
On és la pau prosa obligada de poetes,
lletra d'escriptors,
música i cant?
per romandre en el temps i l'espai?
Ara l'home construeix edificis
on fortes reixes el protegeixin
i allà vol trobar la pau,
però la pau no entra allà.
Obre camins, carrers i carreteres
per on cada dia surt a la recerca d'aquesta pau
i torna sol i confós,
en cap lloc va poder trobar la pau.
Però un dia reflexiona,
mira dins de si
i allà serena i tranquil·la està LA PAU,
que tant ha buscat
i al costat d'ella l'amor
la tolerància, la fraternitat, l'harmonia i la tranquil·litat.
Aquesta pau que l'home va trobar,
fa que els pobles es tolerin
i que el món marxi al ritme de la germanor i la unió.
Llavors els edificis es tornen llars,
que són santuaris de pau i d'amor.
Pels camins van homes de pau,
pels carrers se saluden amb una abraçada de pau
i van per les carreteres portant el cant de la pau.
Si cada home busqués dins seu la seva pròpia pau
s'acabarien les guerres,
s'escoltaria al germà,
es comprendria al veí
i donaríem la mà al foraster.
Així veuríem al sol brillar amb més intensitat
perquè la pau també té llum pròpia.
