Llibertat
vivia al Barri Substantiu, a un petit i còmode apartament
d´Urbo-vortoj, la
ciutat on les paraules habiten però no s´eviten.
El
seu somrís era fet a còpia de petits desitjos i retalls de futur.
Enamorava
de bell antuvi.
Tenia
uns ulls enormes, saludables, acolorits i vigorosos.
La
seva bellesa era descomunal.
El
sol fet de veure-la transmetia energia, impressionava, de fet totes
les paraules veïnes se´n delien per saludar-la cada dia i sentir,
notar
frec a frec la seva esma, a la porteria, al forn de pa, allà
on fos.
Se´n
sentien prou ufanes de ser amigues seves.
Però
aquells dies Llibertat jeia confosa, un pèl atordida,
no entenia
res.
De
tant en tant comentava aquest neguit seu amb Democràcia
i
Convivència, dues
de les seves companyes més properes
i preuades.
Elles
també tenien darrerament unes sensacions una mica
angunioses.
Els
humans pels quals treballaven estaven darrerament massa
eixalabrats i
feien servir les paraules d´una manera força dolosa,
les
utilitzaven com a mitjà per aconseguir altres finalitats que no
tenien res a veure amb el seu significat original.
Les
prostituien.
Llibertat
havia treballat de valent, ella i totes ses companyes
es mereixien
quelcom més digne.
A
l´endemà de La Gran Revetlla dels Significats, Llibertat babejava
migdiadant en front del televisor, havia
descansat molt poc la nit
anterior.
En
un lleugeríssim obrir d´ulls, va poder entreveure al programa
d´entretaula que estaven emetent en aquells moments l´agre
imatge
d´uns èssers del sector polític humà més feixistoide
xisclant,esbojarrats, amb una follia fora-mida:
-Llibertat,
llibertat, llibertat o comunisme!
Aquell
encisador rostre, aquella eclosió impressionant de bellesa
i
harmonia de
cop i volta, enfurismat, es va enlletgir per la
indignació.
A
l´endemà, a l´assemblea de paraules, Llibertat va apel·lar
ardentment a revoltar-se
contra
els humans mitjançant
una
vaga general
de paraules i acepcions.
Antoni
Garcia Iranzo 24 de juny 2021 16: 49
https://www.amazon.com/POEMARI-INCONCRET.../dp/8412000986